I què
si jo era una gavina
i ell, un mariner.
I què
si jo li cantava
amb veu blanca
volant, pel cel.

I què
si la mar lluïa
I què
si dos ulls verds.

El vent només mussitava
la trista, morta dama
del dol d'aquest enyor.

I què
si ell era maridat
i jo, llunera.
I què,
si reia seua estrela
de nit, al port.

I què,
I què
I què
I què
I què
I què més vull
que no vull
aliens tactes.

Però això ara,
a tu gavina,
volant sola
a vós trista dama,
enyorament
mentre un mariner sopa
lluny del vostre port
en una llotja qualsevol,
és tot.