com m'enfile jo ben a pleret, pels mots d'esta nit.
La llum en el seu punt més àlgid amb el sol coronant-la
i els pardalets cantant i volant i l'olor tarongina del taronger.
I tu, sobre les teues dues joves cames amb el davantal blau i blanquet
en la pica de pedra d'enfora escurant quatre plats amb l'aigua del dipòsit
ben rodejada de dues fanecades de bancal verd de terra roja
entre les teues roses roges i roses i ataronjades i blanquetes
entre els teus gesmilers i entre la muntanya i entre les casetes d'hort d'un o dos veïns
i al fons l'espai que ocupa encara el convent on anàveu per pasqua a berenar la mona.
I tu, sobre el teu immortal somriure mirant les figues de pala, buscant romer per a la paella.
Jove i encara que no massa esvelta,
també vaig i vinc d'endins de la caseta del Portell i duc els plats a la pica de fora i els escure
i mentre, lleugerament alce el cap i mire la meua muntanya i escolte els pardalets cantar
i mentre els gossos solts van corrent enfangats per tot l'hort i juguen a barallar-se
està la mare collint les tomaques i el pare plantant albergínies i encenent el motoret.
I també m'encanta passejar per l'hort i veure com creixen les carabasses i olorar les roses
o traure la butaqueta i asseure'm molt descalçadament a l'ombreta de la raïmera
mentre mire el que fan els gossos, el que fan els pares i mentre llig
de sobte, com un raig de llum et recorde plena de vida.
Vius amb tots nosaltres i amb la teua natura que ara estimem i ens uneix.
Potser, quan cresca fort l'esbarzer s'enfilarà per les parets de la casa
com m'enfile jo ben a pleret, pels mots d'esta nit.
