de no ser res si no s'és poble
(de no ser res si no s'és lliure)"
Estellés/ Obrint pas
Ahir fou el dia del país i de la mocaorà:
celebràvem, enamorats de la terra, l'aniversari del nostre poble.
Els carrers de València els emplenàvem nosaltres
amb dolçaines i tabalets i amb castells i amb xarangues.
Ser valencians, ben bé ho sabem tothom, no és gens fàcil:
pels carrers de la ciutat de València hi havia també
els partidaris de la GAV,de la Rita i del Camps dels ovaris...!
No hi hagueren ben bé incidències si més no, el desagradable encontre.
En acabat, quan la nit queia sobre la ciutat i sobre les estreles
tornant cap a casa veuríem encara les falleres, les que van vestides de "valencianas"
"valencianas" disfressades de valencianes reals.
Doncs un vestit no les farà mai ames de la nostra identitat
i tampoc mai escriuran "gairebé" ni "aleshores"
i tampoc mai estimaran res més que uns vestits recarregats
de l'època dels sainets i de les coentes.
Displacentment, hi eren i hi serien ...
però la lluita ens donarà el que el poder ens ha pres i ens pren.
Perquè ser valenciana no té preu, no té mida
i mai s'estimaran més que la farsa.
No ens comprareu i mai no podreu mesurar-nos.
No tenim preu, no tenim mida.
Som i serem un poble
alegre, unit i combatiu.
