Quimi Portet
La llum del meu amor
té els peus tímidament petits
i passeja descalçada per la meua rocallosa cova.
D'estirp salvatge,
impregna l'aroma que la gent olora:
sap a blau llis suau del cel i
sap a blau brillant rugós de la mar.
La meua cova abraça un Falcó que
fa el niu d'entre roques.
M'agrada sortir a observar-lo
tot plegat, mentre m'habita
entre vol i vol,
quan se'n va i torna
i quan no se n'adona de què el guaite.
La llum del meu amor
esta vesprada no emprendrà cap vol
car les ones esmicolen amb força
el niu que les roques serenen.
La llum del meu amor,
escletxada per la marea,
esta vesprada no esguardarà
cap Falcó, feroçment bell,
no amarat de la llum del meu amor.
