no sé per què no faç lo que volria,
puix jo són cert haver voluntat franca
e no sé què aquest voler m’empatxa."
A.March
Pretensiosament,
li diré ara:
la llum de meus ulls
li és deutora perquè
vós sou la flama,
amb la flama, la llum.
Só, jo, la fosca,
amb la fosca, la claredat.
Puix que voldria cremar-me
en vostra flamarada morena
no sé per què no faç lo que volria!
Abruptament,
m'empleneu el camí de llum càlida.
Cremeu l'amor,
l'amor us crema la vida,
la vida us és cremant i
cremant són vostres llavis plens de seny
sobre la ferocitat -pel moment ben mesurada-
quan vostre bes
cau sobre meua pell
com en la nit
cau la rosada.
