.

Ressonen els plats de la cuina.
Ressona la televisió de l'avi.
Ressonen cotxes per la carretera.
Ressonen passes feixuques per l'escala.
Ressona, fins i tot, aquest bolígraf que amara fulls verges.
Ressona tot en la cambra.
En aquesta lenta nit d'hivern
quants joves es besaran pels indrets més salvatges,
per les cruïlles més inhòspites,
pels prats més boscosos?
Tot ens separa.
No hi ha cap vent salvatge que ens ajunte
ni que ens empenya.
Ja res no uneix.
Som estralls del got fràgil dels records.
Som cendres del foc encés del desig.
Ressonen mots sense sentit entre quatre grapats de màgia.
Ressonen bruixes boges pel cel.
Ressona tot en la cambra.