que encén el llit de cendres grises
i aleshores, muda en cremants brases
el nostre cor ennegrit de dol.
Mossega la dalla del desig l'amor
-la dalla llunada teixida de mort-.
A mos rodó rosega la teua dolçor.
S'olora brisa d'olivera, d'hort.El desig és una flama
despentinada en ones daurades,
d'aroma de llenya,
vestida d'ardors sobtades.
El desig són dos tolls d'aigua,
tacats del carmí d'herbes fresques.
És un paratge habitat d'ègloga
si totalment salvatge, em despulles.
0 comentaris:
Publica un comentari